El camí de la salvació, segons el Nou Testament

Com indicaven anteriorment, la Bíblia no és només una obra literària ni tampoc un llibre de text d'història o de ciència, sinó la revelació que Déu ens ha lliurat en forma escrita amb la finalitat de fer-nos comprendre el pla de redempció. Hem traçat, molt superficialment, els grans fets d'aquesta revelació, però el que més interessa a cada lector és saber el que diuen els autors inspirats en relació a la manera en que cadascú pot apropiar-se de l'obra de Crist per tal de gaudir de la seva salvació. Heus ací el que diuen:

1) Per ser salvat és imprescindible que l'home es reconegui pecador davant de Déu i que comprengui que no pot fer res en absolut per salvar-se ell mateix. L'apòstol Pau va recordar als creients d'Efes que, abans de la seva conversió, havia viscut en els desigs de la seva pròpia naturalesa caiguda, estant sota la condemnació com totes les demés persones. Llavors afegeix: “Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor, quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist –-que és per gràcia que heu estat salvats--... mitjançant la fe... no fruit d'unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne”.

2) En aquesta gran obra de la salvació la iniciativa ve de part de Déu, doncs només Ell podia proveir el mitjà de lliurar-nos dels nostres pecats pel sacrifici de Crist; fet únic, consumat una sola vegada i per sempre. La vàlua d'aquest sacrifici és tant gran que és suficient per tota la humanitat. Així, Pau escriu a Timoteu: “Perquè hi ha un sol Déu, també hi ha un sol Mitjancer entre Déu i els homes: Crist Jesús, Home, que es donà a si mateix com a rescat en favor de tots”.

3) Els rebels i els incrèduls no poden aprofitar aquest do tant bonic de Déu, que es rep únicament per la fe. Resta a la disposició d'aquells que són de cor humil que se'n penedeixin dels seus pecats i busquin la salvació en Crist el Salvador. Una vegada, un home atribolat preguntà a l'apòstol Pau: “Què haig de fer per salvar-me?”. Sense esperar ni un moment l'Apòstol contestà: “Creu en el Senyor Jesús, i et salvaràs”. El mateix Senyor, dirigint-se a la gentada que el seguia, declarà: “Us ben asseguro: el qui creu en mi té la vida eterna”.

4) Les Escriptures assenyalen repetitivament la necessitat tant del penediment com de la fe en Crist. Aquell que confessa els seus pecats al Senyor i confia plenament en Ell, reconeixent el valor de la seva obra redemptora, arriba a posseir la vida eterna: un regal de Déu que s'ofereix ara. Unit el creient amb Crist per la fe i havent rebutjat el pecat, passa d'un estat de mort espiritual a un altre de vida espiritual. L'Esperit Sant pot obrar amb llibertat en el cor de l'home humil que mira al Salvador, per produir aquesta nova vida en Crist. Segons trobem a l'evangeli de Joan, el Senyor digué: “Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m'ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida”.

5) Les obres humanes no poden salvar a ningú, doncs totes elles porten la taca del pecat, i només és aprofitable l'obra -–de valor infinit-- del Salvador. Amb tot, diu Crist: “l'arbre es coneix pel fruit que dóna”, de manera que el veritable creient ha de manifestar la realitat de la seva nova vida mitjançant bones obres; obres que l'Esperit Sant produeix en la vida de qui porta una vida d'obediència al Senyor.

6) El veritable creient entra a formar part de l'Església espiritual i universal, de la qual Crist és Cap i Senyor. Heus aquí l'ecumenisme bíblic, que depèn de la unió dels salvats en Crist Jesús, realitzat pel poder de l'Esperit Sant. El bateig esdevé el senyal de la nova vida.

2012. Custom text here
Download Joomla Templates