L'Esperit Sant i l'Església

Al principi d'Els Fets trobem el relat del descens de l'Esperit Sant el dia de Pentecosta i la formació de l'Església. Per “Església”, al Nou Testament, s'entén “el conjunt de tots els cristians”, o sigui, de tots els veritables creients en el Senyor Jesucrist, vivificats i units entre ells mateixos per l'Esperit Sant de Déu. No només es troben units entre sí, sinó que tots es troben units amb Crist, únic Cap de l'Església.

L'Evangeli és el missatge que Crist encomanà als Apòstols, i és una mena de proclamació de tot el que Déu ha fet pel bé de la humanitat mitjançant Crist. Les paraules de “l'Evangeli” volen dir “Bones Noves”, puix que assegura la salvació de tot ésser humà que confessi els seus pecats per posar fe i confiança únicament en Crist. La primera proclamació -–segons el mandat del Senyor--fou realitzada a Jerusalem, on molts jueus se'n penediren dels seu pecat i cregueren en Crist, formant així la primera església. Més tard, els Apòstols i altres evangelistes portaren el missatge per tota Palestina i, després, fins els extrems del món llavors conegut. Tot cristià havia d'ésser testimoni del que el Senyor havia fet per ell, i per això l'Evangeli s'estengué ràpidament, confirmat pel gran canvi de vida que s'efectuava en els veritables creients. La història que es desenvolupa en Els Fets és sorprenent: veiem com -–en un espai de trenta anys-- l'Evangeli fou portat des de Jerusalem a Roma, i a terres encara més llunyanes, formant-se grups de creients, convertits d'entre els jueus i dels pagans, en centenars de llocs. Aquestes congregacions eren les “esglésies locals” de llavors. Les Epístoles Apostòliques es dirigien a aquestes esglésies per tal d'ensenyar la doctrina i les pràctiques cristianes. Tot allò que s'anomena “apostòlic” s'hauria de conformar amb la història d'Els Fets i les instruccions i exhortacions de les Epístoles.

2012. Custom text here
Download Joomla Templates