La resurrecció del Senyor

Ningú va veure al Senyor aixecar-se de la tomba, deixant darrera, en perfecte ordre, les faixes esteses enrotllades, com també les espècies aromàtiques emprades per la seva sepultura, doncs el gran fet fou consumat segons el programa de Déu i en la plenitud de la potència divina. Però unes dones fidels van ser les primeres que van veure la tomba buida, malgrat haver estat rodejada per la guàrdia romana. El fet de la resurrecció fou confirmat per una successió de manifestacions pel mateix Senyor ressuscitat. Ell va parlar als seus repetides vegades, passant estones amb uns i amb altres, perquè poguessin estar perfectament segurs de que el Ressuscitat era el mateix Senyor Jesús que havien conegut abans de la Passió, i el mateix que havia mort a la creu. Aquestes manifestacions es van produir durant quaranta dies que mitjançaren entre la resurrecció i l'ascensió del Senyor, i Lluc ens parla de les “moltes proves que ell era viu” en aquell període. Tan convençuts quedaren els deixebles de la realitat de la resurrecció del Senyor que perderen tota por i de covards es convertiren en herois. Pere, el que havia negat al seu Senyor a la nit de la seva presa, s'aixecà ple de valor per testificar de Crist davant de multituds de jueus el dia de Pentecosta, precisament a Jerusalem, la mateixa ciutat on Crist havia sigut crucificat. El principi de l'Església no té explicació possible apart de la realitat de la resurrecció corporal del Senyor Jesucrist, i anys més tard Pau insistí en que constituïa part integrant de l'Evangeli, fins el punt que el missatge perdria tot el seu valor si Crist no hagués ressuscitat dels morts. Un Salvador mort, o sempre agonitzant, no salva a ningú, i anys després, al revelar-se de nou a Joan –-segons Apocalipsi--, declarà: “Jo sóc el primer i el darrer, i el que viu; era mort, però adona't que ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu domini”.

2012. Custom text here
Download Joomla Templates