La mort de Crist

Tota persona procura complir la seva obra mentre viu, i la mort denota el fi de la seva cursa. En el cas del Senyor Jesucrist la vida a la terra es revesteix de gran importància, però notem que els evangelistes descriuen la Seva mort de tal forma que comprenem que fou la corona i culminació de la Seva obra. Així ho anuncià el Senyor mateix: “El Fill de l'Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts”. Els enemics del Senyor van voler agafar-lo i donar-li mort molt sovint durant el Seu ministeri, doncs la Seva santedat i el seu anàlisi penetrant contra la religió externa condemnaven la hipocresia d'ells, però res van aconseguir fins que arribà “la Seva hora”: aquella hora de lliurament ja determinada a l'eternitat com hora de redempció. Llavors, el Senyor es lliurà voluntàriament a las mans dels homes perversos, qui el condemnaren falsament i el crucificaren. Pel misteri de l'encarnació el Fill de Déu prengué sobre ell mateix la nostra humanitat sense contaminar-se del nostre pecat amb la finalitat d'assumir la responsabilitat de l'home pecador davant del tron de la justícia de Déu, expiant el pecat pel sacrifici d'ell mateix a la Creu. Els relats de la Mort del Senyor -–amb la seva explicació doctrinal a les Epístoles-- constitueixen el punt central de les Sagrades Escriptures i assenyalen el compliment d'una profecia donada per mitjà d'Isaïes segles abans de la seva consumació: "Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s'ha carregat els nostres dolors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut. En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d'ell, i és per les seves ferides que som curats".

2012. Custom text here
Download Joomla Templates