La finalitat de la Bíblia

Déu es va revelar parcialment a l'home a través de totes les seves obres, però només la revelació escrita ens porta a conèixer-lo en la mesura que Ell ha ordenat. El Centre de la Bíblia és el Senyor Jesucrist, el Déu-Home i el Verb encarnat. Ell va manifestar la glòria de Déu a la terra, i el procés de revelació troba la seva consumació en la seva Vida, Mort i Resurrecció. Jesucrist és també el Redemptor que va morir per treure el pecat del món, ressuscitant al tercer dia per vessar la seva gràcia salvadora sobre la humanitat. Per tant, no només troba la seva consumació en la Seva persona i obra el procés de revelació, sinó també l'obra de redempció que Déu ordenà en Crist abans de la creació del món.

La Bíblia no és un llibre de text científic ni fou escrita només per consignar uns fets històrics, doncs cada passatge es relaciona amb el doble propòsit com ja s'ha dit abans. El autors humans utilitzaren el vocabulari del seu dia i varen ser guiats a emprar un llenguatge que pogués entendre's per tot ésser intel.ligent en qualsevol moment de la història. Podem estar segurs de que no hi ha conflicte real entre la narració bíblica i els fets científics i històrics si, en primer lloc, s'ha entès bé el text bíblic i, en segon lloc, es tracta de fets comprovats i no d'hipòtesis i teories temporals. De totes formes, anem a la Bíblia per conèixer a Déu i no per cercar allò que els homes són capaços d'investigar pel seu compte.

Difícilment entendríem les grans doctrines del Nou Testament -–centrades en Crist-- si no fora per la preparació que trobem a l'Antic. En un món idòlatra i politeista feia falta insistir -–i aquesta necessitat també fa falta avui dia-- que el Déu únic és el creador de l'univers que va tenir el seu principi en la Seva Paraula. Per tal d'entendre l'ésser humà -–amb les seves glorioses possibilitats i vergonyosos fracassos-- fa falta saber que Déu el va crear a la seva imatge i semblança, donant-li domini a la terra; cal comprendre també que un ésser tan ricament dotat va donar l'esquena al seu Creador, buscant la glòria del seu “jo”. Així i tot, l'ésser humà caigut és objecte de la gràcia de Déu, i el seu fracàs és el punt de sortida -–a la terra-- del pla de redempció. Vet aquí la importància dels primers llibres del Gènesi. Amb la història d'Abraham i els seus descendents, les línies que donen forma a aquest pla de salvació es destaquen cada cop més a través de l'Antic Testament fins el naixement de Crist d'una Verge d'Israel. La Llei de Sinaí, promulgada mitjançant Moisès col.loca una norma de justícia davant de la raça caiguda. Cap persona, per ella mateixa, ha pogut complir perfectament la Llei, però la llum que desprèn revela el pecat i ens prepara el cor amb la finalitat de confiar en Crist, l'únic que havia de complir la Llei perfectament en la Seva vida i rebre després en la Seva persona i en lloc nostre el càstig que imposava la llei que nosaltres havíem infringit.

2012. Custom text here
Download Joomla Templates